L’arquitecte Eloi Camacho comparteix a La Vanguardia les claus per actualitzar un habitatge dels anys noranta sense necessitat d’afrontar una reforma integral. En una entrevista publicada el 28 d’octubre de 2026, explica que moltes vegades és possible transformar la percepció d’un espai a través d’intervencions puntuals, ben planificades i respectuoses amb els elements que encara es troben en bon estat.
Entre les primeres recomanacions, destaca unificar els colors de parets i sostres amb tonalitats clares i càlides, eliminar el gotelé i substituir els antics halògens per una il·luminació LED més acollidora. També proposa renovar interruptors, manetes i tiradors, i reduir la barreja de materials per aconseguir interiors més coherents i actuals.
Pel que fa als paviments, Camacho recorda que no sempre cal aixecar el terra original: es poden renovar les juntes, incorporar catifes o valorar nous revestiments superposats, sempre que l’estat del suport ho permeti. A la cuina, aposta per conservar les estructures dels mobles en bon estat i actualitzar fronts, taulells i aixetes. Als banys, una nova mampara, un moble suspès o una il·luminació adequada poden generar un canvi notable sense modificar tota la distribució.
Les portes i els armaris encastats també poden recuperar protagonisme amb nous acabats o una restauració acurada. Per a l’arquitecte, més que rebutjar tots els materials dels noranta, cal valorar-ne la qualitat i trobar la millor manera d’integrar-los.
Ara bé, el seu principal consell és prioritzar la revisió tècnica de l’habitatge abans de qualsevol inversió estètica. Instal·lació elèctrica, canonades, desguassos, humitats, aïllament i ventilació són aspectes essencials que cal comprovar. També recomana estudiar si la distribució respon a les necessitats actuals.
L’objectiu és reformar amb criteri, evitant despeses innecessàries i pensant en el confort a llarg termini. Una mirada que combina estètica, funcionalitat i responsabilitat, amb decisions adaptades a les característiques reals de cada habitatge.
